La Nostra Història

A Arenys de Munt la tradició de fer puntes al coixí li ve de lluny. La primera documentació on figuren puntaires d’Arenys de Munt és al llibre de comptes del rander Joan Clavell, de l’any 1698. És durant el segle XVIII que a la Costa de Llevant i també a Arenys de Munt, que es consolida l’expansió coomercial de les puntes. Moltes famílies veuen en aquest treball un mitjà per garantir la supervivència del nucli familiar.

Les puntes d’Arenys, nom que denomina els dos Arenys, tenen un gran prestigi per ser puntes fines i s’escampen per arreu, fins i tot a Amèrica. Aquest comerç fou molt fructífer i reportà un gran benefici a les pobres economies familiars.

Durant el segle XIX els pobles del litoral català s’anaren industrialitzant i les puntes al coixí deixaren de ser un mitjà de vida per a les dones. A Arenys de Munt, durant aquest segle s’experimentà un cert creixement en el nombre de puntaires, explicable perquè en les poblacions veïnes les dones preferien anar a les fàbriques.

El 1862 Marià Castells, d’Arenys de Mar va crear, juntament amb la seva dona Anna Maria Simón, un negoci de puntes. Els Castells foren uns grans artistes de les randes, ja que creaven els seus propis patrons amb dibuixos de gran qualitat. Moltes d’aquestes puntes foren executades per puntaires expertes d’Arenys de Munt.

Un exemple el tenim en el mocador de blonda encaregat a la casa Castells, per al casament de la Reina Victòria Eugènia de Battenberg, en el qual hi van treballar durant vuit setmanes dues puntaires d’Arenys de Munt.

L’any 1880 Josep Viñals, que també creava els seus propis dibuixos i picava patrons, va obrir el seu comerç a Arenys de Munt, que restà obert fins l’any 1989. Hi havia una altra casa que es dedicava a la venda de puntes, “Martoni Hermanas”, en venien a tot arreu, fins i tot a Amèrica. A més dels randers, les puntaires d’Arenys de Munt compraven els patrons i el fil pel seu compte i treballaven les puntes que després venien.

L’1 de juliol de 1906, s’inaugurà a Arenys de Munt, una exposició; “Blondas y otros encajes” amb l’assistència del President de la Diputació, hi van participar vàries poblacions i s’organitzà un concurs. Quasi totes les peces exposades eren blondes, ja que, en aquesta zona i sota la denominació de “ret fi català” o “Punta d’Arenys”, existia i encara perdura una varietat de blonda que es caracteritza pel fons de tul adornat amb “punt d’esperit”, feta amb fil de cotó blanc molt fi. El 1940 apareixen nous randers i fins i tot s’obren escoles per aprendre aquest noble art.

Actualment a Arenys de Munt, la producció de puntes, tot i ser una activitat artesanal que ocupa hores d’oci està molt arrelada i així ho demostren les dues associacions de puntaires que existeixen i les dues trobades que es fan cada any, una per Sant Joan i l’altre l’Onze de setembre.

L’any 2004, Arenys de Munt i Arenys de Mar han estat proclamades “Zona d’interès artesanal en l’art de la punta” per la Generalitat de Catalunya.

Fent-nos ressó d’algunes publicacions, ens consta que al segle XVII el renom de les nostres puntaires arribà a traspassar fronteres. A finals del segle XIX i a principis del XX, coincidint amb la “Primera Exposició Internacional de Punta Catalana” l’any 1906 les randes d’Arenys adquireixen el màxim reconeixement.

Posteriorment degut a la industrialització, aquesta activitat minvà considerablement tot i que mai es perdé del tot.

Durant la postguerra la S.F. de la Falange, creà una “Escuela de encajes” per a nenes. Anys després, de les alumnes d’aquesta escola i d’altres persones, va sorgir la proposta de crear una associació amb l’objectiu de conservar, difondre i ensenyar el treball de la punta de coixí. Així, el 1990 començà la historia de “L’Associació de Puntaires d’Arenys de Munt”. La seu de l’entitat es troba actualment a la Masia Can Borrell. Ocupa dues plantes, a baix hi ha la Sala de Juntes, l’arxiu i l’exposició i a dalt, l’escola. L’associació ha fet sortides a l’estranger, Novedrate (Itàlia) i Puy en Velay (França); ha exposat al Centre Català d’Artesania de la Generalitat i ha obtingut diversos guradons a la qualitat,

També ha impulsat la creació del “Monument a la Puntaire” inaugurat l’onze de novembre del 2003 i ha editat i estrenat la composició “Cançó de boixets i fulles” amb música i lletra d’autors locals dedicada a les puntaires arenyenques. L’Associació recopila i cataloga tota classe de materials relacionats amb les puntes per fer un futur museu.

Tot això ha estat possible gràcies al suport dels socis i de les institucions. Esperem que aquesta manifestació artística que és la punta de coixí es mantingui per molt temps al nostre poble i a Catalunya.